Premsa

“… Aquest excèntric trio no decep al seu públic. Les mímiques burlesques dels actors són extremadament boges. Del teatre còmic a l’autèntic”.
“… Sota els ulls bocabadats dels convidats, els cuiners-actors proposen un veritable castell de focs artificials de crispetes, després decideixen coure a foc lent crepes espanyoles”.
“… La diversió arriba al seu punt més alt. La companyia encadena amb jocs de teatre i manyaga. Tot en un ambient molt musical. Ritmat per aires cubans, cants d’òpera, fins i tot religiosos, els tres artistes juguen amb les 70 persones reunides per a l’ocasió”.

“… Originalitat. Inspiració. Elixirs vells servits en flascons nous. Diàfan componiment dramàtic. Profunditat. Harmonia plàstica, renovadora i convincent. Química interpretativa que connecta amb els espectadors des del seu desorganitzat accés al local.
“… Arquitectura teatral decisiva en convertir l’espai escènic en un gran restaurant i situar com a comensals als espectadors.
“… Llums, cuines, mostradors, anuncis, quadres, atmosfera trepidant i humor a dolls. Un menú gastronòmic desconcertant i explosiu conduït per música variada, bella i sublim en ocasions.
“… Un vademécum de cinc estrelles, on els plats es cuinen i serveixen a la vista, i que ha de figurar per mèrits propis en la guia Michelín.

“…S’hi escolta una suggerent banda sonora. S’hi senten molt poques paraules, però és com si s’hi parlés molt perquè ben sovint, com passa a a la vida real, els gestos valen més que mil paraules…”

“…Un pensa que el tan rememorat aquests dies Antoni Gaudí per la seva obra arquitectònica, que precisament va morir, aviat farà cent anys (1926) en una d’aquestes naus gòtiques de l’antic Hospital de la Santa Creu, després d’haver-hi ingressat com un desconegut pòtol arran de l’accident del tramvia, hauria estat més que content amb un menú com el de Copacabana…”

“…A jutjar per com els tres atrafegats cuiners s’hi esmercen, pot fer la impressió que el resultat gastronòmic no sigui precisament de ganivet i forquilla. El cas és que, poc i bo, en aquesta ocasió, donen excel·lent, i són escassos els espectadors que es resisteixen a no picar cadascun dels plats que, amb tota la voluntat del món, els tres joves cuiners porten taula per taula…”

“…La majoria dels números que es fan entre plat i plat recorden allò que probablement devia ser la nineta dels ulls dels seguidors d’una època del teatre de barraca…”

“…Malgrat les dificultats que tenen les noves propostes per convèncer un públic que no forçosament ha de ser jove i nou sinó que només cal que estigui encuriosit per experimentar noves sensacions filtrades pel teatre, l’espectacle ‘Copacabana’ es mereix congregar cada funció a la nau de la Biblioteca de Catalunya els noranta espectadors admesos…”

“… De la mateixa manera que diuen que la confitura es troba en el pot petit, també en la senzillesa escènica hi ha sovint el bon teatre…”

“… El millor d’aquest festival d’art és que et dóna l’oportunitat de veure una gran varietat d’espectacles i Ponten Pie va portar veritablement alguna cosa diferent a la taula amb el seu cabaret de farsa gastronòmica…”

“..Jo no estava molt segura on ens estàvem endinsant quan ens van acompanyar a la sala d’actes del centre de les arts i la cortina es va tancar darrere nostre, però el que va seguir després va ser un espectacle extravagant i divertit on el públic va jugar un paper crucial en ell…”

“…Va haver-hi alguns moments d’hilarantes pallasades i grans moments, però malgrat el caos en la cuina les petites bocades de menjar que provem eren sorprenentment deliciosos…”

“…Natalia Méndez, Emilie De Lemos i Sergi Ots van estar fantàstics, oferint expressions facials i una comèdia física meravelloses. Cadascun tenia els seus moments per brillar, però també van treballar fantàsticament bé junts, creant un espectacle estrany i meravellós que mai va caure per un segon…”

“…El virtuosisme en safata…”

“…Al Burghof mai s’havia preparat un ambient per als espectadors com el qual va muntar en l’escenari la companyia Ponten Pie…”

“…El menjar tan sols és un dels ingredients de la “visita al restaurant” de la tarda, en la qual es combinen teatre i realitat. És l’esperit, realment alimentat per mitjà de les actuacions estrambòtiques, encantadores, divertides i lascives. Els tres actors utilitzen el mobiliari com a escenari o atrezzo i van canviant els gèneres pels seus minidramas. Ja sigui teatre d’ombres o titelles, el que els espanyols serveixen són, sense excepció, plats saborosíssims. 360 graus per gaudir. Et fregues els ulls per les coses meravelloses que succeeixen al teu voltant i et submergeixes en un món surrealista en el qual les cebes ballen el cancàn coronades amb boes de plomes o una diva cantant depila els pèls hirsuts de la seva cama…”

“…Tant uns com uns altres es veuran personalment arrossegats a la màgia o a la il·lusió, com, per exemple, quan una dona et sedueix amb dolçor mitjançant uns seductors espetecs amb la llengua i una muntanya de xocolata i nata, o se t’apropa una sensual ballarina amb una faldilla de pantalla. La il·lusió es manté fins al final. Amb molt gust ens haguéssim pres un vinet al Copacabana, per no haver de tornar tan aviat a la realitat…”