Bajau

La nostra primera cèl·lula com a humà, es desenvolupa dins d’una membrana plena d’aigua. Allí, ens creixen els peus, els braços, les ungles. El nostre cor batega per primera vegada. Allí dins ens creix el pèl, l’estómac i tenim el nostre primer singlot. Envoltats d’aigua comencem a sentir i obrim els ulls per primera vegada. Generalment sent allí dins ens bategen, ens volen, ens alimenten i ens acaronen. Per què llavors no viure en l’aigua?
Tenir la boca seca és el senyal inequívoc que el nostre entorn és l’equivocat i vivim en un medi que no ens correspon. O això és el que nosaltres hem cregut per a deixar volar la imaginació d’aquesta dramatúrgia.
Aquest espectacle és una fantasia visual on a través dels objectes, el cos i, la recerca sobre l’element aigua com un intèrpret més en escena, transita per un diàleg intern d’algú que es qüestiona el seu origen com a espècie, el seu entorn i el seu cos, desitjant ser allò que sistemàticament li han negat.
Tinc set, tinc la boca seca, vull aigua, vull ser peix, vull ser aigua.